En un moment en què les pantalles envaeixen constantment la nostra vida quotidiana, una veritat es fa evident: els seus efectes no només afecten els adolescents. Els nens més petits, de 3 a 11 anys, ja estan afectats. I darrere d’aquesta observació hi ha desigualtats socials que qüestionen la nostra relació amb l’educació digital.
Exposició primerenca, diària i sovint subestimada
Els nens d’avui dia creixen en un món digital. Televisió, tauletes, consoles, telèfons intel·ligents: l’exposició comença d’hora. L’últim informe sobre els hàbits de les pantalles dels nens de 3 a 11 anys a França revela que gairebé tots els nens d’aquest grup d’edat utilitzen una pantalla diàriament. Encara més sorprenent: el temps d’ús augmenta amb l’edat: una mitjana d’aproximadament 1 hora i 15 minuts al dia per als nens de 3 a 5 anys, i fins a 2 hores i 30 minuts per als nens de 9 a 11 anys. Una veritable immersió digital.
Però no és només una qüestió de durada. L’ entorn familiar , la sala d’estar , la presència d’una pantalla al dormitori , tot contribueix a reforçar aquest fenomen. I són les llars menys dotades —en recursos, espai, temps parental— les més afectades. En altres paraules: més que un hàbit, és un reflex social marcat per les desigualtats .
Per què és preocupant aquesta exposició?
L’ús intensiu de pantalles en els infants pot afectar el son, retardar el desenvolupament del llenguatge, alterar els hàbits de joc i limitar l’activitat física. El cervell, que encara està en desenvolupament, és particularment receptiu a aquests estímuls freqüents. De vegades es pot observar irritabilitat, dificultat per concentrar-se i manca d’interès en activitats no relacionades amb les pantalles.
I després hi ha l’efecte a llarg termini: menys moviment, més temps assegut, més exposició a contingut inadequat. Aquests factors poden contribuir a hàbits sedentaris, trastorns del son i fins i tot a una relació menys equilibrada amb l’autoimatge i les interaccions socials.
Desigualtat en segon pla: el medi ambient marca la diferència
Un fet destaca clarament: el temps davant de les pantalles depèn en gran mesura de les condicions de vida familiar . En algunes llars, pot haver-hi un pare o mare sovint absent, un espai reduït i accés gairebé constant a un telèfon intel·ligent o una tauleta. En altres, pot haver-hi un entorn més estructurat, normes explícites sobre el temps davant de les pantalles i activitats més alternatives no digitals.
Aquestes diferències tenen un impacte tangible. Els infants de famílies amb pocs ingressos sovint passen més temps davant de les pantalles, menys supervisió i més solitud digital. Això no és inevitable, però sí que apunta a un repte: l’equitat educativa en un món digital omnipresent.
Com abordar el tema com a pare, mare o professor o ésser estimat?
- Ofereix temps sense pantalles , encara que sigui curt: un joc de taula, un passeig, un moment de conversa.
- Establiu normes clares i apropiades per a l’edat : “15 minuts després de l’escola” o “un dia sense consola el cap de setmana”.
- Més savi sobre l’exemplaritat: la teva pròpia relació amb la pantalla és un model. El nen observa tant el que fas com el que dius.
- Intercanvi en lloc de sermó: “Què veus en aquest joc?”, “Què t’ha agradat de l’aplicació?” El debat obert ajuda a desenvolupar el pensament crític.
- Promoure alternatives: llibres, esports, cuina, bricolatge… El plaer no està reservat només per a les pantalles. Rau en la connexió, el moviment i la curiositat.
Actuar a l’escola, a l’associació, a la comunitat
A un nivell més ampli, és essencial conscienciar els professors, els líders d’activitats i els gestors de centres recreatius. Es tracta de repensar la distribució dels espais, oferir activitats fora de la pantalla i tenir en compte que no és només un problema tècnic, sinó un problema social .
En conclusió
L’ús de pantalles entre els nens de 3 a 11 anys no només té a veure amb el temps que hi dediquen. Afecta la salut , la concentració , el ritme de vida i, sobretot, la justícia social .
Parlar de pantalles també vol dir parlar de condicions de vida, recursos i punts de referència.
Cada infant mereix un entorn digital equilibrat, recolzat i guiat.
I sempre que actuem segons el marc de treball, podem transformar aquest temps d’immersió en una oportunitat real d’aprenentatge, connexió i descobriment.
