- Un institut francès. Un dijous al vespre. I una beguda comprada sense tiquet: “Em van demanar el DNI? No. Em van dir: “És per l’aniversari del meu germà””. Aquest fragment, recollit durant un control, reflecteix una observació alarmant: la prohibició de la venda d’alcohol a menors existeix… però massa sovint queda lletra morta.
Una prohibició clara, però poc aplicada
La norma és inequívoca: està prohibida qualsevol venda de begudes alcohòliques a menors de 18 anys. Salut i Autonomia+2Légifrance+2
No obstant això, sobre el terreny, el compliment d’aquesta llei deixa alguna cosa a desitjar.
Enquestes reveladores realitzades entre els principals minoristes mostren que la majoria d’ells encara venen alcohol a menors sense exigir que es demostri l’edat. Economiematin+2blog.addictions-france.org+2
Aquesta situació planteja la pregunta: qui, dins de les botigues o els bars, realment es responsabilitza de comprovar la majoria d’edat? Molts ho van deixar passar.
El paper dels caixers i la pressió del comerç
Quan un jove paga 8 € per una ampolla, amb bossa o llauna, sorgeix la pregunta: el caixer ha de comprovar sistemàticament?
La resposta legal és sí.
Però sobre el terreny, la realitat és diferent. La pressió del trànsit, l’aspecte del client, la velocitat de compra… massa factors fomenten la inacció.
El Codi de Salut Pública imposa una obligació: “La persona que lliura la beguda exigeix que el client presenti una prova de la seva majoria d’edat”. Légifrance
I, tanmateix: controls poc freqüents, sancions limitades, vigilància reduïda.
Quan la venda d’alcohol a menors es converteix en un problema de salut pública
El consum d’alcohol entre els joves, quan comença d’hora, té efectes duradors: trastorns de l’aprenentatge, deteriorament de la maduració cerebral, augment del risc d’addicció. Addiccions França+1
Un jove de 15 anys que compra lliurement una beguda “recreativa” ja està en camí de convertir-se en un adult potencialment dependent de l’alcohol.
No obstant això, pocs establiments són sancionats de manera duradora. Les denúncies continuen sent baixes, igual que els processaments.
D’aquí una observació alarmant: l’aplicació de la llei continua sent una variable d’ajust. I mentrestant, els joves estan pagant el preu.
Actua abans que sigui massa tard
Si ets pare, mare o mare, professor o empresari, aquesta observació no t’hauria de paralitzar, sinó mobilitzar.
Aquí teniu algunes idees concretes:
- Introduir la verificació sistemàtica de l’edat a totes les empreses.
- Capacitar els equips per identificar comportaments de risc: compres tardanes, bosses visibles, compres en grup.
- Parla amb els joves. Explica que l’alcohol no és només “una festa”, sinó una substància que ho canvia tot: el cos, el cervell, la vida.
- Oferiu alternatives sense alcohol perquè el plaer es mantingui, però sense els riscos.
Les empreses també tenen un paper a jugar: recordar les normes a la gent, mostrar clarament la prohibició i negar-se a vendre a una persona jove sense prova de l’edat. És una postura de responsabilitat col·lectiva.
Una responsabilitat compartida
Vendre alcohol a menors no és només un delicte individual.
És un fracàs col·lectiu: distribució, legislació, vigilància, educació.
Cada actor té un rol: des del caixer que li ha de demanar el carnet d’identitat, fins al gerent que ha de formar el seu equip, passant per la comunitat que ha de supervisar.
I fins i tot el pare o la mare que ha de parlar amb el seu fill sobre aquest gest que pot conduir a l’addicció.
Conclusió
El comerç i el dret estan avui desequilibrats.
Vendre alcohol a un menor ja no hauria de ser un delicte menor: és un risc important per a la salut pública.
Actuar per garantir que la llei no quedi en un simple cartell: és responsabilitat de tothom.
Perquè darrere de cada beguda venuda massa aviat, una vida pot canviar.
