Hi ha h\u00e0bits que semblen tan normals que mai els q\u00fcestionem. Mirar el m\u00f2bil quan tenim un moment lliure. Prendre alguna cosa per berenar quan arribem a casa. Fer-nos un regal despr\u00e9s d’un llarg dia. Encendre una cigarreta per relaxar-nos. Prendre una copa al final del dia per desestressar-nos. Al principi, res d’aix\u00f2 sembla preocupant. Aquestes accions es converteixen gradualment en part de la nostra rutina i sovint fins i tot semblen ajudar-nos a afrontar-ho. <\/p>\n\n
\u00c9s precisament per aix\u00f2 que mereixen la nostra atenci\u00f3. El problema no \u00e9s necess\u00e0riament l’h\u00e0bit en si. El problema sorgeix quan ja no serveix simplement per acompanyar un moment, sin\u00f3 que esdev\u00e9 l’\u00fanica manera de superar-lo. Quan ja no sabem com desconnectar realment sense ell. Quan torna autom\u00e0ticament amb cada episodi d’estr\u00e8s, cada fatiga, cada avorriment, cada buit. En aquest punt, all\u00f2 que semblava inofensiu de vegades comen\u00e7a a assumir un paper diferent: el d’una crossa discreta, instal\u00b7lada al cor de la vida quotidiana. <\/p>\n\n
El que fa que alguns h\u00e0bits siguin tan dif\u00edcils de detectar \u00e9s que gaireb\u00e9 sempre es desenvolupen per \u00abbones raons\u00bb. No adoptem un comportament pensant que esdevindr\u00e0 intrusiu. El posem en pr\u00e0ctica perqu\u00e8 proporciona un alleujament immediat, per lleu que sigui. Ens ajuda a fer una pausa, desconnectar d’un dia atrafegat, superar un per\u00edode dif\u00edcil, omplir una pausa, recompensar-nos o oferir una mica de consol. \u00c9s precisament aquesta utilitat immediata la que li d\u00f3na el seu poder. <\/p>\n\n
Posem un exemple molt senzill. Una persona arriba a casa cada vespre cansada del seu dia. Al principi, es regala un quadrat de xocolata o alguna cosa dol\u00e7a, dient-se a si mateixa que \u00e9s \u00abel seu petit caprici\u00bb. Res d’extraordinari. Per\u00f2 amb el temps, aquest gest esdev\u00e9 autom\u00e0tic. Si la xocolata no hi \u00e9s, la vetllada no comen\u00e7a igual. Ja no \u00e9s nom\u00e9s un plaer: \u00e9s una manera de passar de la tensi\u00f3 a la relaxaci\u00f3. L’h\u00e0bit ha adquirit un nou paper. <\/p>\n\n
Sovint \u00e9s aqu\u00ed on hem de centrar la nostra atenci\u00f3. Un h\u00e0bit pot semblar insignificant, per\u00f2 ocupar una gran part del nostre espai interior. Obrir el tel\u00e8fon durant deu segons, menjar un mos dret a la cuina, navegar per un lloc web de compres, sortir a fumar un cigarret r\u00e0pid, servir-se una copa per marcar el final del dia: totes aquestes accions poden semblar inofensives quan es consideren a\u00eflladament. Per\u00f2 si es converteixen en la resposta autom\u00e0tica a un estat mental espec\u00edfic, adquireixen un significat diferent. <\/p>\n\n
El veritable problema, per tant, no \u00e9s si el comportament \u00e9s impressionant o no. Es tracta d’entendre el seu prop\u00f2sit durant el dia. Si calma constantment la mateixa tensi\u00f3, omple el mateix buit o compleix la mateixa funci\u00f3, aleshores ja no \u00e9s nom\u00e9s un h\u00e0bit menor. Es converteix en un punt de refer\u00e8ncia. <\/p>\n\n
Molts comportaments que ocupen massa espai avui dia estan vinculats a una vida quotidiana atrafegada, accelerada i mentalment exigent. Els dies se succeeixen, les demandes s\u00f3n constants, els descansos reals s\u00f3n escassos i molta gent sent que sempre ha d’estar disponible, sempre eficient, sempre en moviment. En aquest context, qualsevol cosa que proporcioni un alleujament immediat pot esdevenir particularment valuosa. <\/p>\n\n
Aix\u00f2 explica, per exemple, per qu\u00e8 algunes persones obren autom\u00e0ticament els seus tel\u00e8fons tan bon punt esperen en algun lloc: una andana de tren, una cua, un ascensor, uns segons abans d’una cita. A primera vista, \u00e9s nom\u00e9s un reflex modern. Per\u00f2 per a molts, aquest gest serveix principalment per evitar el buit, la incomoditat de la deriva, el simple fet d’estar-hi sense res a fer. El tel\u00e8fon omple llavors un espai mental que hauria estat dif\u00edcil de suportar. <\/p>\n\n
Passa el mateix amb altres h\u00e0bits generalitzats. La copa del vespre esdev\u00e9 la drecera per desconnectar. La cigarreta esdev\u00e9 la drecera per fer una pausa. Navegar per les xarxes socials esdev\u00e9 la drecera per evitar-ho. La compra impulsiva esdev\u00e9 la drecera per a la recompensa. El sucre esdev\u00e9 la drecera per a la comoditat. El problema, un cop m\u00e9s, no \u00e9s tant l’acte en si, sin\u00f3 el fet que gradualment substitueix altres maneres de satisfer una necessitat. <\/p>\n\n
Quan la drecera esdev\u00e9 autom\u00e0tica, la persona ja no es pregunta qu\u00e8 necessita realment. Va directament a l’acci\u00f3. No pensa: \u00abEstic cansat, necessito fer una pausa\u00bb. Pensa: \u00abNecessito una cigarreta\u00bb o \u00abNecessito menjar alguna cosa\u00bb. No pensa: \u00abEm sento tens, necessito reduir la velocitat\u00bb. Obre una aplicaci\u00f3, omple un carret\u00f3 de la compra o agafa el tel\u00e8fon sense ni tan sols pensar-hi. <\/p>\n\n
El canvi m\u00e9s revelador sovint es produeix quan comencem a justificar l’h\u00e0bit amb frases aparentment simples: \u00abem fa sentir b\u00e9\u00bb, \u00abho necessito\u00bb, \u00abem relaxa\u00bb, \u00ab\u00e9s el meu moment\u00bb, \u00abm’ajuda a afrontar-ho\u00bb. Aquestes frases no s\u00f3n err\u00f2nies. Fins i tot expressen una veritat molt certa. Per\u00f2 tamb\u00e9 revelen que el comportament ha anat m\u00e9s enll\u00e0 de simplement proporcionar plaer ocasional. <\/p>\n\n
Una persona que necessita la seva beguda del vespre per desconnectar no nom\u00e9s expressa un gust o una prefer\u00e8ncia. Expressa una necessitat de suport. Una altra persona que explica que nom\u00e9s sent res de veritat en un descans amb una cigarreta demostra que el tabac s’ha convertit en la seva manera oficial de fer una pausa en el dia. Alg\u00fa que consulta sistem\u00e0ticament el tel\u00e8fon a la m\u00e9s m\u00ednima pausa revela que ja no pot tolerar gaire b\u00e9 el temps d’inactivitat. El comportament ja no \u00e9s simplement \u00abpresent\u00bb: s’ha convertit en una forma impl\u00edcita de suport. <\/p>\n\n
Sovint \u00e9s en les escenes m\u00e9s quotidianes on aquest canvi es fa m\u00e9s evident. La persona que no pot veure un programa sense menjar alguna cosa, no perqu\u00e8 tingui gana, sin\u00f3 perqu\u00e8 necessita omplir el moment. La que sempre afegeix una compra en l\u00ednia al seu dia dif\u00edcil, com si fer clic a \u00abcomandar\u00bb compens\u00e9s d’alguna manera el que ja ha patit. La que, tan bon punt augmenten les tensions a casa, surt a fumar sense pensar-s’ho dues vegades. La que diu que \u00abno beu tant\u00bb, per\u00f2 que realment no pot relaxar-se sense la seva beguda al final del dia. <\/p>\n\n
Totes aquestes escenes tenen una cosa en com\u00fa: el que semblava un petit comportament de suport esdev\u00e9 gradualment la condici\u00f3 per millorar. \u00c9s llavors quan entra en joc la crossa. <\/p>\n\n
Moltes conductes repetitives persisteixen no nom\u00e9s perqu\u00e8 proporcionen plaer. Persisteixen perqu\u00e8 satisfan una necessitat que no es pot satisfer d’una altra manera. La necessitat de fer una pausa. La necessitat de recompensa. La necessitat d’alleujar la tensi\u00f3. La necessitat d’omplir un moment buit. La necessitat d’escapar del soroll circumdant durant uns minuts. Mentre aquesta necessitat no es reconegui, l’h\u00e0bit conserva tot el seu poder. <\/p>\n\n
Aquest \u00e9s el cas, per exemple, d’alg\u00fa que diu que \u00abnecessita\u00bb una cigarreta despr\u00e9s de dinar. Aquesta necessitat no sempre \u00e9s nom\u00e9s relacionada amb el tabac. Pot estar relacionada amb la transici\u00f3 entre dos moments, l’acte de sortir, desconnectar, allunyar-se, respirar. De la mateixa manera, alg\u00fa que sempre desitja sucre al final del dia no necess\u00e0riament nom\u00e9s desitja sucre. Potser busca un consol r\u00e0pid, una manera de compensar, una manera d’alliberar la tensi\u00f3 de cop. <\/p>\n\n
\u00c9s per aix\u00f2 que alguns h\u00e0bits s\u00f3n tan persistents. De vegades intentem eliminar-los sense entendre qu\u00e8 afavorien. Tanmateix, si el comportament va servir per complir alguna cosa important, la seva abs\u00e8ncia crea immediatament un buit funcional. El buit torna, la tensi\u00f3 tamb\u00e9, i naturalment tornem a la soluci\u00f3 familiar. <\/p>\n\n
Una persona es podria dir a si mateixa que deixar\u00e0 de mirar el tel\u00e8fon compulsivament. Per\u00f2 si va fer servir el tel\u00e8fon per evitar l’avorriment, per escapar de la sobrec\u00e0rrega mental o per evitar estar sola amb els seus pensaments, simplement \u00abcontenir-se\u00bb no \u00e9s suficient. Cal entendre qu\u00e8 protegia o satisfeia aquest reflex. La mateixa l\u00f2gica s’aplica al tabac, el sucre, les compres, l’alcohol o els aperitius. <\/p>\n\n
Com m\u00e9s es repeteix un h\u00e0bit, m\u00e9s natural sembla. Ja no es percep com un comportament innecessari. Es converteix en una part normal de l’estil de vida. La cigarreta es converteix en \u00abel descans\u00bb. La beguda es converteix en \u00abel final del dia\u00bb. El tel\u00e8fon es converteix en \u00abel que fas mentre esperes\u00bb. Menjar un mos es converteix en \u00abun petit moment de confort\u00bb. L’h\u00e0bit finalment es fon amb la rutina personal fins al punt de ser gaireb\u00e9 invisible. <\/p>\n\n
Per aix\u00f2 tamb\u00e9 es fa dif\u00edcil de q\u00fcestionar. Sembla que eliminar-ho seria com treure alguna cosa normal, fins i tot necess\u00e0ria. La persona no pensa: \u00abHaur\u00e9 de canviar un comportament autom\u00e0tic\u00bb. De vegades, inconscientment, pensa: \u00abPerdr\u00e9 el meu temps personal\u00bb, \u00abPerdr\u00e9 la meva manera de relaxar-me\u00bb, \u00abPerdr\u00e9 el meu petit equilibri\u00bb. Sempre que l’h\u00e0bit es percebi com un aliat indispensable, t\u00e9 sentit que es mantingui. <\/p>\n\n
Un comportament no ha de ser dram\u00e0tic per esdevenir problem\u00e0tic. Un h\u00e0bit pot ser discret, socialment acceptat, gaireb\u00e9 imperceptible… i, tanmateix, pesar molt en l’equilibri interior d’una persona. Aquesta \u00e9s la dificultat d’aquestes crosses quotidianes: no necess\u00e0riament ens espanten, no sempre fan saltar les alarmes, per\u00f2 gradualment van assumint el paper de resposta autom\u00e0tica a qualsevol cosa que ens molesti. <\/p>\n\n
\u00c9s precisament aquesta depend\u00e8ncia de com funcionem que mereix ser examinada. No per culpar, sin\u00f3 per recuperar el control. <\/p>\n\n
El primer pas no sempre \u00e9s eliminar-ho tot de cop. Sovint implica observaci\u00f3. En quins moments reapareix un comportament concret gaireb\u00e9 autom\u00e0ticament? Qu\u00e8 serveix per calmar, omplir o compensar? Quin prop\u00f2sit serveix realment? Una persona que comen\u00e7a a fer-se aquestes preguntes ja canvia la seva relaci\u00f3 en un h\u00e0bit. Surten del pilot autom\u00e0tic. <\/p>\n\n
Sovint \u00e9s en aquest punt que esdev\u00e9 possible un gran aven\u00e7. Ens adonem que el gest no hi \u00e9s nom\u00e9s \u00abper h\u00e0bit\u00bb, sin\u00f3 perqu\u00e8 d\u00f3na suport a alguna cosa m\u00e9s profunda. I a partir d’aqu\u00ed, podem comen\u00e7ar a construir altres suports. No necess\u00e0riament perfectes, no necess\u00e0riament immediats, per\u00f2 s\u00ed m\u00e9s lliures i menys autom\u00e0tics. <\/p>\n\n
Entre tots aquests h\u00e0bits aparentment inofensius, fumar ocupa un lloc especial perqu\u00e8 s’associa molt f\u00e0cilment amb fer una pausa, recompensar-se, respirar profundament, gestionar l’estr\u00e8s o simplement desconnectar de la vida quotidiana. Molts fumadors nom\u00e9s se n’adonen plenament quan intenten deixar-ho. Aleshores descobreixen que fumar no era nom\u00e9s un h\u00e0bit, sin\u00f3 una veritable crossa per superar certes parts del dia. <\/p>\n\n